Avui he descobert que la meva filla de 4 anys es posava cada dematí d’amagada corrector d’ulleres. Ho he sabut perquè directament ella m’ha avisat que ja no quedava més producte al pot. Li he demanat per què el necessitava i m’ha dit que: “Avui he dormit tan malament com tu i ho necessito”. Com si d’un acte reflex es tractés, li he dit: “Ah! Tu també necessites hidratar-te la pell perquè estigui suau i cuidada?“
I ha estat en aquest precís moment en el que me n’he adonat que, sense voler-ho, havia inculcat a la meva fill que les ulleres dels ulls s’han de tapar, que dormir malament no eximeix d’estar radiant. Per això, m’ha nascut la necessitat de compartir aquest fet, perquè és tan fina la línia que hi ha entre el:
“Em maquillo perquè s’ha d’estar guapa”, que respondria al mandat social d’estar estèticament acceptables sempre” i “utilitzo productes per cuidar la meva pell i a més a més sentir-me millor”, que respondria a la necessitat d’autocuidar-se i fomentar l’amor propi.
Perquè, encara que sembli un cas aïllat, arriben a la nostra consulta moltes dones que, en els seus records més primerencs, sempre hi ha una pare i/o una mare extremadament preocupats per l’estètica que, sense voler-ho, imposen els seus patrons, l’autoexigència de sempre mostrar-se bé, independentment de com tinguis el teu interior.
Ensenyem, idò, als nostres infants a estimar-se de dins cap a fora i el demés vindrà tot sol.
Què en penses tu? Volem sentir la teva opinió, deixa’ns els teus comentaris.
somarrels nutrició i psicologia 